Oliver Sacks sobre la llengua de signes per a nadons

Oliver Sacks

és un neuròleg i escriptor anglosaxó. És autor de nombrosos llibres d’èxit, tant de públic com de crítica, on explora les fronteres entre el que considerem normal i el que ens ve condicionat per la nostra mateixa fisiologia.

Un dels seus llibres s’anomena “Seeing Voices”, traduït al català com “Veig una veu”, en què Oliver Sacks s’endinsa en el món dels sords de naixement i mostra la complexitat i la bellesa de la llengua de signes, molt sovint racada com una expressió secundària.

En un moment del llibre, que és molt recomanable, es pregunta si tots els nens i nenes, oients o no, no haurien d’aprendre llengua de signes simultàniament al llenguatge oral. Les seves paraules són :

“El desarrollo lingüístico se produce así al mismo ritmo en todos los niños , sordos u oyentes. Si aparecen las señas antes que la palabra se debe a que son más fáciles de hacer, pues entrañan movimientos de músculos más simples y lentos, mientras que el habla exige una coordinación rapidísima de centenares de estructuras distintas y sólo es posible en el segundo año de vida. Resulta intrigante, sin embargo, que un niño sordo de cuatro meses pueda hacer la seña de «leche», mientras un niño oyente sólo puede llorar o mirar en torno suyo. iQuizás fuese mejor que todos los niños conociesen unas cuantas señas!”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *