Preguntes Freqüents

Què és i per a què serveix?

Què és?

És l’ús d’una llengua de signes que ja existeix, en el nostre cas la llengua de signes catalana (LSC), per comunicar-se amb els nostres petits oients fins que no comencen a parlar. S’ha vist que els fills de persones sordes que es comuniquen amb llengua de signes són capaços de comunicar coses a partir de tan aviat com els 9 mesos. En nens i nenes oients funciona de la mateixa manera.

Per a què serveix?

És una eina per entendre millor els nostres petits i sentir-nos tots menys frustrats fins que la parla arriba.

Això és per a nens sords o oients?

Per a tots! Els nens sords adquireixen la que serà la llengua en la que se sentiran més còmodes i serà la seva llengua “materna”. Els nens oients adquiriran un vocabulari que els permetrà comunicar-se amb els altres abans que adquireixin la parla. I els seus pares aprendran una mica de llengua de signes que els pot ser útil en el moment menys pensat.

Per què la llengua de signes de la meva comunitat sorda?

És possible usar signes propis amb els teus fills per comunicar-te fins que no parla del tot. De fet, amb un nadó el que s’usa és un vocabulari. Per tant, sí, és possible. Però creiem que és millor opció usar les paraules d’una llengua que ja existeix i que és molt rica, la llengua catalana de signes. Fent-ho, a més de permetre comunicar-me amb el meu petit o petita, fa que estigui aprenent una llengua que ja existeix que en el moment menys pensat em farà servei (linkar abuelita-feina). A més, si conec altres nens o pares i mares que signen m’hi podré entendre perfectament! Aquí hi trobareu més avantatges (linkar blog).

Això es fa a altres països?

En Joseph Garcia és un intèrpret de llengua de signes americana que vivia a l’Alaska rural quan va ser pare. Va començar a signar amb els seus fills oients i això el va portar a impulsar l’ús de la llengua de signes amb nadons als Estats Units.
Hi ha molts altres països on es fa servir habitualment: Regne Unit, Alemanya, França… Els pares s’apunten a cursos a prop de casa seva com qui s’apunta a natació i moltes llars d’infants ho fan servir.
Parlant aquí i allà ens han explicat (i no podem donar cap cita) que és tradicional a la zona de l’Atles marroquí comunicar-se amb signes amb els seus bebès.

I, és clar, tots els sords signants del món saben que els seus fills comencen a signar abans de l’any.

Però no és massa difícil això?

No, no ho és. Molta gent arreu del món ho fa. I tots els nens, abans o després parlen, cosa que vol dir que els hem ensenyat a comunicar-se amb nosaltres través del llenguatge. Som mestres naturals.

Efectes positius

El principal avantatge de signar amb el teu petit és obrir la comunicació mentre la parla arriba. Com que hem fet l’esforç mutu d’intentar comprendre’ns, en el fons ens coneixem més i estem més connectats. Hi ha recerca, no gaire extensa i metodològicament una mica feble que sosté, a més, que augmenta el quocient intel•lectual, augmenta l’autoestima i els nens signants presenten menys dèficit d’atenció. Caldria més recerca per poder afirmar aquestes coses.
Creiem que la motivació per signar amb el teu nadó ha de ser voler comprendre’l des de ben petit i voler-s’ho passar bé llegint contes, jugant i explicant-se coses.

Com començar?

Què ha hagut de passar per què ens facin un signe amb sentit?

El moment del primer signe és un moment sorprenent per tothom, perquè és la primera vegada que usa una llengua per comunicar-se: han entès que allò vol dir una cosa i s’adonen que dient-nos-ho són capaços de fer-se entendre. Per part nostra, hem hagut de ser capaços d’entendre que ens estan dient alguna cosa, que potser no s’assembla molt al que nosaltres fem però en el fons sí!

És un moment màgic: comença la possibilitat de la comunicació bilateral (de tu cap a ell i d’ell cap a tu)!!

Per quin començar?

No hi ha un signe únic per a què comencin tots els nens. L’adquisició d’un o altre signe dependrà dels interessos de cada nadó.

Així que cal estar atent a les necessitats que puguin estar expressant i als seus interessos. Si també esteu aprenent vosaltres llengua de signes més val no introduir gaires signes alhora, un màxim de tres o quatre per ser capaços tant d’enrecordar-se de fer-los com d’identificar-los quan arribi el moment. Diversos autors suggereixen signes que acostumen a tenir èxit com a primers signes.  Aigua, menjar, més, flor, barret i gos en són alguns exemples.

Com començar?

Un cop ja hem identificat possibles necessitats i interessos i ens hem après alguns pocs signes, convé ser coherent, persistent i no massa abstracte.

– Coherent: farem el signe de gos quan vegem un gos i l’estigui mirant. No farem gos mentre ens banyem ni farem aigua quan estigui superatenta mirant un gos.

– Persistent: fins que no ens fan el primer signe de tornada (i l’aconseguim identificar) augmento les possibilitats d’èxit si acompanyo la paraula i el signe en el moment adequat de forma repetida totes les vegades que l’uso. Per exemple, posem per cas, quan em demana aigua i li dono l’aigua i es beu l’aigua i després li explico que “T’has begut l’aigua!”. En resum, ser una mica pesats… Una vegada entengui que els signes serveixen per a fer-se entendre no caldrà ser tan pesat. De fet, veureu que no pararà de fixar-se en el que feu amb les mans quan li expliqueu una cosa nova i haureu d’aprendre’n més!

– No massa abstracte: no comenceu per coses abstractes com content, que bo! o això és una rapsòdia. És possible que no ho entengui gaire…

Pel que fa a la tècnica, ser expressius amb la cara i la veu i fer el signe una mica més alt del que és habitual, és a dir, a l’alçada d’on s’ajunten les vostres mirades.

El meu fill té 19 mesos i ja diu algunes paraules, encara ho puc fer?

Sí, i tant! Mai no és tard. Tots els mesos que guanyes de comunicació amb el teu nadó no te’ls treurà ningú. Té com a avantatge que aprenen molt més ràpid. Aprendre signes, a més, els hi facilita l’aprenentatge de paraules.

 

Quins són bons moments per introduir signes?

Hi ha tres moments on els signes poden ser més fàcilment entesos:

– Quan sorgeix una necessitat. La situació habitual seria aquella en la que demana alguna cosa i no para fins que l’endevinem. “Ah! Vols aigua!” Aquest moment és ideal per signar aigua.

– Quan presenta un interès clar i ens mira com per expressar-ho: una pilota, un gos, una bicicleta.

– Quan estem avorrits i ens ve a buscar per fer alguna cosa junts. Aquí podem introduir un signe d’alguna cosa que farem tot seguit, per exemple, llegir un llibre.

Possibles confusions entre signes

Quan ens centrem massa en el que li volem dir i no en el que li interessa o ens vol dir, podem confondre signes. Per exemple, posem per exemple que som a la platja i veiem el sol pondre’s i en aquell moment fem sol. Però no ens hem fixat  que el petit o petita té la mirada fixa a la pilota del davant dels seus ulls. Segurament signarà “sol” per a referir-se a una pilota. Aquestes confusions són  freqüents en l’adquisició del llenguatge, també el parlat, i simplement cal estar atent, novament, al significat que li dóna a un signe quan el fa.

No fa el signe exactament com li he ensenyat. El faig com el fa ell?

Fus el mateix que en la llengua parlada: oi que no canvieu “llellotge” per rellotge o “marmell” per vermell en la vostra manera habitual de parlar? Amb els signes s’hauria de seguir el mateix criteri.

S’ha inventat un signe. L’aprofito?

Com vulguis. Sí, el pots aprofitar. També pots mirar com es signa allò que està dient i aprendre-ho. És habitual a les famílies sordes signants tenir una llengua “domèstica” per les coses pròpies de la seva llar o família i coneixences.

Qui pot signar i fins quan?

Qui pot signar?

Tots els nens poden signar. A casa amb els pares i mares, amb els cuidadors si en té, els avis i els tiets i amics i a la llar d’infants. I amb altres nens!

Treballo fora de casa i sóc a casa poca estona, funcionarà?

Sí! I és una manera de poder-lo conèixer més i establir un lligam més estret. Cal aprofitar les estones llargues com els caps de setmana i les vacances per aconseguir un primer signe però una vegada que ja signa serà tot ben fàcil.

I si només n’estic convençut jo i no la meva parella o sóc mare-pare sol?

Doncs comença i quan el petit es llenci a dir cosetes amb llengua de signes tots els signe-escèptics es convertiran i frisaran per saber què diu el teu petit!

I això no endarrereix la parla?

Els estudis disponibles de nens signant comparats amb nens no signants ens diuen que no endarrereix la parla. Els petits parlaran quan hagin de parlar.

Alguns nens comencen a parlar just quan comencen a signar i substitueixen els signes per paraules tan aviat com les comencen a dir i alguns signen fluentment i no arrenquen a parlar fins més tard.

El cas és que la comunicació ja està oberta i, en el cas que, perquè el vostre petit ja és així, comencés a parlar més tard la frustració i les enrabiades típiques dels nens amb parla endarrerida no els tindríeu perquè serieu capaços de fer-vos entendre.

Si voleu una explicació més detallada podeu llegir aquest post.

Fins quan es pot fer servir?

A mesura que els nens creixen i aprenen a parlar ja no cal signar més. Això passa al voltant dels dos o tres anys, depenent del nen.

Tot i així, hi ha molts pares que segueixen usant els signes en situacions com aquestes:

– Quan ets lluny i no et sents cridant- o no vols cridar,

– Quan hi ha altra gent i no vols que sàpiguen que dius- si és que no en saben, de llengua de signes catalana!

– Per jugar sense fer soroll a una sala d’espera o a un concert.

A més, si tens o vols tenir més fills, els fills grans són magnífics mestres de signes dels germans petits i és una tasca que els agrada molt i pot servir per construir vincles amb el nouvinguts.

Per tant, pots fer-ho servir tant de temps com et faci servei! A més, qui sap, potser us animeu a estudiar una mica més llengua de signes catalana perquè hi trobeu altres utilitats a nivell laboral o personal!

Tinc un fill oient amb necessitats especials. Ho puc fer servir?

Depèn del cas però en principi sí. En molts casos facilita la comunicació i incentiva l’adquisició de la llengua oral. Caldria avaluar cada cas, però hi ha experiències positives en molts casos. En qualsevol cas, no li farà cap mal. Hi ha experiències positives en nens amb síndrome de Down o nens amb trastorns de l’espectre autista.  A altres països, les famílies aprofiten els mateixos recursos i activitats disponibles pels altres nens.

El meu fill té la parla endarrerida, ho puc fer servir?

És clar. Serà molt satisfactori per tots dos, perquè us podreu comunicar. I estaràs ajudant-lo a què el seu cervell adquireixi una llengua. De fet, servirà de recolzament per l’adquisició de la parla.

No ho vaig fer servir amb el meu primer fill. Ho provo amb el segon?

Sí! I implica el gran en la tasca: li encantarà!