Per què signar amb nadons és conversar amb nadons

Hi ha una cosa que no em canso de mirar quan conec una família que signa amb el seu petit. Crec que el que més em sorprèn és l’efecte del que diu el petit sobre els seus pares i la conversa que d’allà sorgeix. Em sorprèn el poder transformador dels signes en les coses que es diuen. I és que, signar amb els petits permet conversar amb ells. I aquí en 5 punts us explico el perquè.

1- Acompanyant les nostres converses dels signes adequats els hi estem oferint “paraules” per a què ells s’expressin. Ja que no poden fer-ho parlant, perquè no els hi és possible, que ho facin amb signes.
2- Parlar del que els interessa: Quan els petits comencen a signar, de vegades abans de l’any i tot, es fa evident que pensen moltes més coses del que sembla i surten a la llum els temes que li interessen més, o les coses que li estan sorprenent més aquell moment. Algun petits són molt atents a les coses petites, altres a tot el que es belluga, d’altres a el que està ben amunt o ben lluny.
3- Això permet ampliar els temes de conversa. Quan signes amb el teu petit o petita et veus parlant de coses que mai haguessis imaginat parlar amb un nadó. Simplement perquè no pensaves que era possible que allò fos del seu interès!
4- I també et trobes dient paraules que no pensaves que diries a un nadó. Però quan tens la certesa, perquè les usa signant, que algunes paraules les entén i les pensa, et sents còmode ampliant la conversa al voltant del mateix tema.
5- Per tot això, els nostres petits es converteixen en interlocutors.

Quan els petits prenen la paraula, parlen del que els interessa i són capaços d’iniciar converses. I hi parles de moltes més coses del que imaginaves. Visca la conversa!