L’alegria de saber-se escoltat

L’alegria de saber-se escoltat

Érem a la cuina. Ell als braços de ma mare, tocant-se el cap. Ella intentant esbrinar de què anava la cosa. I hi vaig caure jo. “Mama, una vaca. T’està parlant d’una vaca. Busca un brick de llet, que hi surt una vaca.”

I va succeir.

Es va girar cap a mi i em va mirar, radiant. La seva cara ho deia tot. Un somriure gran, pampallugues als ulls, el sospir d’inflar els pulmons profundament. La viva, i preciosa, imatge de l’alegria de saber-se escoltat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *