Mia menja teta (sense llet). Fer teta durant un embaràs de bessons.

Mia menja teta (sense llet). Fer teta durant un embaràs de bessons.

No sé quan la gent ens va començar a preguntar si encara fèiem teta. Crec que ens ho vam començar a trobar al voltant dels 6 mesos. Us podeu imaginar les cares ara, jo embarassada i la nena ja propera als dos anys. En aquests casos, ens encanta poder clarificar dues coses: la primera, que esperem bessons. La segona, que he estat 5 mesos sense ni una gota de llet.

El primer trimestre, sense saber que n’esperàvem dos, i sense l’objectiu de destetar, vam espaiar totes les vegades que demanava teta perquè em donaven unes nàusees terribles que sovint acabaven en vòmit. El dolor també hi era, però les nàusees el sobrepassaven de tal manera que gairebé el feien inexistent.  Amb una pena incompresa per gairebé tothom, vam arribar a no fer teta en 23 hores, la petita amb 17 mesos. Un bon dia em va dir que ja no tenia llet. Feia dies que jo veia que sortia poc més d’unes gotes. Però un dia ja ni això. Va signar “Llet” i “No n’hi ha!”. Ens vam dir que allò ja estava.

Però res més lluny de la realitat: van començar unes setmanes molt dures. No volia menjar res, estava enfadadíssima tot el dia i molt alterada, com abstinent. Plorava inconsolablement a la nit estona i estona i res la calmava. El meu pit tampoc, és clar. Quan la cosa es traquil·litzava, jo estava totalment insomne. Pel que fa als lactis ho vam provar tot i res li agradava: llet 1, 2 i 3, llets de milers de cereals sols i combinats, llets amb cafè descafeïnat, que li agrada sol, i sucs amb llet. És més, quan les àvies van provar de donar-li alguna llet amagada, ella tenia fàstics. Vam aconseguir amb molta pena, quan ja bevia en got, que s’acostumés a veure aigua en biberó durant les nits i la tetina l’entretenia una mica. En uns 10 dies va començar a menjar iogurt natural i una mica més de formatge. I es va anar calmant amb molta i molta teta (sense llet). A mi em van desaparèixer les nàusees. Una alegria, la veritat. De vegades es tornava a enfadar i em deia, novament signant, que no n’hi havia. Jo li replicava, que si no hi havia llet, doncs que no fes teta si no volia. Ella m’abraçava més fort.

Fa uns pocs dies que es queixa que hi ha poca llet. Senyal que n’hi ha! A mi m’han tornat les nàusees. Molt més lleugeres que al primer trimestre. I alguna que altra contracció, de vegades dolorosa. Però molt poca cosa i quan deixa de mamar s’aturen. Tinc el coll uterí format del tot, per tant, no l’ha afectat gaire, això d’alletar.

Ella sap tres coses. Els bebès només mengen teta: no mengen xoriço ni pernil, ni mostassa ni maduixes. Els bebès li portaran la llet de nou. I, des que els petits que esperem tenen nom, ha vist que hi ha menys pits que potencials usuaris. Ha deixat de dir, aquesta teta pels bebès i aquesta per mi perquè els números no surten.

En aquest temps, i després de saber que no cal amoïnar-se per la producció per tres (Gràcies Alba Padró!), hem fet el següents raonaments: si no es desteta a les bones,  almenys disfrutem aquest temps en què segueix sent la nostra única princesa. No cal enfadar-nos ara quan, a més, ningú ens assegura que no es reenganxi quan vegi els altres exercir. També, a partir d’un punt, si teníem uns bessons prematurs, què millor que una estimuladora natural. A més, després de tot el dolor i inflor que vaig patir les primeres setmanes de pujada de llet amb ella, què millor que tenir una petita “extractora” d’allò més efectiva per alleujar els símptomes d’ingurgitació quan arribin.

No sabem què ens trobarem quan els petits siguin a fora. Ens ho imaginem dur i difícil. Ja us ho explicarem si ens queden una mica de temps i neurones!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *