Sí? Sí!

Sí? Sí!

El meu marit és un artista de les preguntes. Jo sóc més la dels rotllos. Però, pel que sembla, al món hi ha d’haver de tot i a la nostra filla li agradem tal com som.

Ahir pensava que ja estava passant-me de la ratlla explicant-li coses sobre com són els bebès. Com que just havia fet caca al vàter, segona vegada, i no sé perquè vam parlar de bolquers i calcetes, va sortir el tema de que els bebès no porten calcetes ni calçotets i que les seves caques són diferents de les persones que ja mengem més coses que teta. Els primers dies fan caques negres, després grogues i mica en mica es tornen marrons, com la seva i la nostra. Vaig començar a explicar-li altres particularitats, aquesta vegada sobre que tenen una panxa molt delicada els primers dies, perquè hi ha el cordó, però vaig aturar el discurs quan vaig veure que centrava l’atenció en una altra cosa. Quan va acabar el que feia, buscava l’aneguet rosa, em va mirar i va dir “Sí?”, que és la seva manera de demanar-me que continuï parlant. Li vaig parlar de l’aneguet rosa, però em va mirar arrufant el nas i les celles com dient “No és del que estàvem parlant”. Vaig recuperar el tema del cordó i la panxa dels bebès i, efectivament, era el que volia sentir. He de reconèixer que em va encantar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *