El Tió et Vigila!

Dia 27, ressaca nadalenca amb regust agredolç.

Amb dos petits a casa el Nadal pren un caire molt especial, molt màgic. Tornes a gaudir de petites coses ja oblidades com anar a buscar el Tió a la muntanya, donar-li de menjar, escriure la carta als Reis i portar-la al Patge Reial.

M’encanta el Nadal, ara bé, el problema comença quan arriba tota la tempesta d’amenaça i coacció que envolta aquesta màgia; el Tió, els Reis o el Pare Noel ens portaran molts regals sempre i quan ens “portem bé”, ens mengem tot el que els adults posen al nostre plat, compartim aquella joguina que tant ens agrada i que voldríem només per nosaltres, fem aquell petó que no ens ve gens de gust a l’àvia o al padrí, això i molt més. Una llarga llista de condicionants que fan que allò de “portar-se bé” (concepte prou ambigu per si sol) es converteixi en una cursa d’obstacles inabastable. I ho escric en primera persona perquè és quan ho traslladem a la nostra persona quan ens n’adonem de la barbaritat que estem dient.

Des que vam anar a buscar el Tió els missatges del tipus “El Tió et vigila i si no t’acabés la sopa no cagarà res” , “el Tió et vigila i si no jugueu tots junts marxarà sense cagar” (quina mena d’amic et jutja pel que menges o amb qui jugues i amb qui no??)

La frase de l’any però ha sigut per part d’una tieta (tieta àvia dels meus fills, a la que veuen dos cops l’any), repassant un vídeo d’aquests dies he sentit aquest frase esgarrifosa:

-“Si no em fas un petó trucaré al Pare Noel per que s’emporti tots els regals que t’ha portat!”

O sigui que l’amenaça no acaba ni quan ja tens els regals!

I el missatge quin és? “Ens hem de guanyar allò que ens donen!” Però a quin preu? Cedint a la voluntat dels altres? Oblidant les nostres necessitats i desitjos? Vulnerant el respecte al propi cos?

Crec que ni el Tió ni els Reis d’Orient ni el Pare Noel o sigui qui sigui que ens porta regals i màgia aquests dies sigui això el que volen. Estic segura que volen que ens esforcem, volen que intentem viure en pau amb els altres però també amb nosaltres mateixos.

Com explico als meus fills que el seu cos és seu i només seu i que ningú a canvi de res (ni regals ni amenaces) hi pot fer res que ells no vulgui sinó amb l’exemple?

Vull que els meus fills creixin posant en valor els seus sentiments i desitjos, perquè així és com podran posar en valor el dels altres.

Així doncs a partir d’ara el Tió, el Pare Noel i el Reis d’Orient seran éssers respectuosos i empàtics a casa nostra i espero que a moltes més.

Salut i màgia!

MB